Lluís Homar, actor: “Encara em queda recorregut per poder ser mestre”

En la crònica de l’estrena de Memorias de Adriano al Teatre Romea de Barcelona, Jacinto Antón lloava l’estat físic de Lluís Homar: “Se li nota que ha tornat a freqüentar el gimnàs: està en envejable forma als seus gairebé ja seixanta-nou anys”. L’actor admet que sempre ha tingut una “certa atenció” pel seu cos: “Camino una hora cada dia, faig txikung (una rutina semblant al taitxí) i desdejunis intermitents que em donen claredat mental. Els dilluns no menjo res durant 24 hores”. I a això, ara hi ha sumat el gimnàs perquè diu que acabava cansat de les funcions (l’obra es va estrenar a Mérida i va fer temporada a Madrid): “Necessito un bon fons per sostenir aquest personatge”. Durant una hora i mitja, Homar diu ell sol el text de l’adaptació teatral de la novel·la de Marguerite Yourcenar, en la traducció de Julio Cortázar. L’acompanyen cinc actors en silenci que fan d’assessors i persones pròximes a l’emperador en una posada en escena contemporània, un plató de televisió.A Memorias de Adriano, l’intèrpret es posa en la pell d’Adrià, nascut a l’antiga Hispània, a prop de l’actual Sevilla, governador de Roma al segle II. Segons Homar, “va ser el primer líder mundial humanista, amant de les arts i a favor de la igualtat entre tots els ciutadans, uns valors que estaria bé contrastar-los amb els de la política d’ara”. Per això convida els polítics a veure la representació, “perquè facin repàs i reciclatge”. Adrià també va tenir les seves ombres com la guerra de Judea on va massacrar els jueus que es van revoltar contra l’Imperi: “Va acceptar que va ser el seu gran error, un fracàs”. La guerra, dinou segles més tard, continua en aquell territori amb les víctimes de l’antiga Roma convertides en botxins del poble palestí.L’altre gran capítol de la vida de l’emperador Adrià va ser la seva història d’amor amb Antinoo, un noi, gairebé un nen, que va acabar en tragèdia (va morir ofegat al Nil). Va ser una relació desigual, d’abús de poder, que avui faria saltar totes les alarmes. “Quan el va conèixer, Antinoo devia tenir tretze anys. Les coordinades històriques són diferents. Està bé ser-ne conscient. Això ara seria insostenible”, afirma l’actor. El personatge del jove amant l’interpreta tot un descobriment, Álvar Nahuel, ballarí i coreògraf de Burgos: “No ens podem imaginar l’espectacle sense ell, és un regal”. Memorias de Adriano, dirigida per Beatriz Jaén (Breve historia del ferrocarril español de Joan Yago) es pot veure fins al 10 de maig al Teatre Romea de Barcelona. És la primera obra que Homar estrena després de la seva sortida controvertida de la direcció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, amb seu a Madrid.L’actor que planeja “rebaixar la intensitat de feina, sense abandonar els escenaris”, preguntat per si voldria posar colofó a la seva carrera dirigint una altra institució teatral pública a Catalunya, respon amb un “no” rotund per la “pressió” i l’escrutini “amb lupa” al que està sotmés un càrrec d’aquest tipus: “A veure, està molt bé i és una gran oportunitat, però, com dèiem amb l’Anna Lizaran, ja hem fet aquesta (obra)”. En aquest sentit, no el veurem dirigint el Teatre Nacional de Catalunya (en ple procés per escollir nou responsable): “Per començar, m’hauria d’haver presentat, i no ho he fet”. El que sí que es planteja és dedicar més temps a ensenyar: “Encara em queda recorregut per poder ser mestre. Vull trobar un format per passar el testimoni a les noves generacions. No puc donar massa detalls perquè s’està fraguant, però m’agrada el que vaig fer a Madrid amb la Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico: la idea de formar-fent, d’una companyia-escola”.Pots recuperar l’entrevista al programa Tot és comèdia en aquest enllaç.