El Govern activa les compensacions per a la futura ampliació del Prat

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha iniciat el procés per identificar al Delta del Llobregat els terrenys que seran adquirits per Aena com a compensació per la pèrdua de les 27 hectàrees de sòl protegit de la Ricarda i el Remolar que suposa la futura ampliació de l’aeroport del Prat. Aena va prometre que, com a contrapartida a la futura expansió de l’aeroport en sòls protegits de la Xarxa Natura 2000, compensaria ambientalment en una proporció d’“1 a 10” el sòl protegit que es perd quan passa a integrar-se al recinte aeroportuari.Els tècnics de la secretària de Transició Ecològica han començat a delimitar els terrenys que serien susceptibles de ser adquirits per Aena per ser conservats. L’expansió futura pactada de l’aeroport suposa una retallada de 20 hectàrees a la Ricarda (al nord de l’aeroport) i unes 7 hectàrees al Remolar (al sud).“La compensació més important prevista per Aena és que per cada hectàrea que es ‘toqui’ [amb l’ampliació] comprarà 10 hectàrees, que gestionarà perquè es facin servir com a zona humida”, recorda Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica. El cost de la compra, la restauració i la resta de mesures compensatòries s’acostaria als 300 milions d’euros.Oferir aquesta compensació és una condició sine qua non per desplegar el projecte d’ampliació, atès que és una reconfiguració d’un espai de protecció europea (de la Xarxa Natura). Per això seria la Comissió Europa qui li hauria de donar el vistiplau.A més la futura ampliació de l’aeroport requereix prèviament donar una solució satisfactòria definitiva a la carta d’emplaçament enviada a Espanya per la Comissió Europea el 2022 dins de l’expedient per la protecció insuficient del Delta del Llobregat, obert arran de l’ampliació de l’aeroport fa 25 anys. En aquest sentit, i com a resposta a la Comissió Europea, ja s’hi van ampliar les zones d’especial protecció per a les aus ( ZEPA) i s’hi estan renaturalitzant els aparcaments construïts per Aena a Can Sabadell (Viladecans), entre altres accions necessàries de recuperació ecològica.Mentrestant –i confiant que l’expedient europeu es tanqui– els tècnics ja treballen en les noves compensacions promeses per Aena per a la nova ampliació. Ja han trobat unes 400 hectàrees susceptibles de ser adquirides per Aena en l’entorn aeroportuari. La intenció és seleccionar terrenys salinitzats del delta, zones molt inundables inservibles també per a l’agricultura i terrenys que eren antics abocadors per transformar aquestes zones degradades, sense ús i sense valor agrari, en potents espais de protecció activa per “produir-hi ocells”. I, una vegada regenerats, integrar-los als espais que gestiona el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, afegeix Sargatal.Per prevenir el risc d’accidents, els hàbitats no seran aptes per a aus grans i s’allunyaran de l’aeroport“En cap moment no s’ha plantejat que les compensacions ambientals es facin en detriment de terrenys de gran valor agrari. El potencial agrari de la zona es mantindrà”, aclareix Sargatal.Les finques que s’adquireixin poden ser terrenys ja qualificats com a zones ZEPA (dins de la Xarxa Natura) o nous sòls que podrien afegir-se a aquesta catalogació. No es considera que aquesta qüestió sigui tan important, sinó que el rellevant és el fet de disposar d’un sòl públic com a potent palanca per fomentar la recuperació de l’avifauna.“Si optimitzem la presència d’ocells a la zona s’hi reduirà la necessitat d’ampliació de les ZEPA”, argumenta el secretari de Transició Ecològica, convençut que, davant de la futura ampliació, la Comissió Europea no demana tant d’ampliar les zones catalogades com a ZEPA, sinó que hi hagi ocells”.A més es veu factible crear hàbitats amb la idea de seleccionar ocells que no siguin de gran envergadura per evitar el risc d’accidents i no posar en perill el trànsit aeri”, atès que és preferible triar animals “de gran valor i interès, però de mida més petita”. Els ocells de mida gran (flamencs, corbs marins, cigonyes) solen anar en bandades. Per això un accident pot tenir conseqüències especials. Els ocells que migren solen guiar-se per les làmines d’aigua de les llacunes visibles des de l’aire. Així doncs, si se situen cap a l’interior (a l’oest de l’aeroport), els ocells podrien desviar la ruta per allunyar-se de les pistes de l’aeroport i dels llocs amb més trànsit aeri.En tot l’entorn de l’aeroport s’hi formaria una mena d’anell verd, integrat pels espais del parc agrari i les àrees d’importància per als ocells, incloent-hi els espais protegits. Les compensacions ambientals de la nova ampliació caldria que quedessin recollides en la futura declaració d’impacte ambiental que acompanyarà el projecte executiu de l’ampliació.Sargatal és partidari d’aprofitar l’oportunitat per ordenar tot l’entorn de l’aeroport. Per això cal no només disposar d’un pla de gestió dels espais protegits, sinó també abordar altres solucions, i incloure-hi possibles plans de protecció i de conservació, en la definició de què també hi col·labora l’ Àrea Metropolitana de Barcelona.“Les compensacions no es faran a costa de sacrificar terrenys d’alt valor agrari”, diu Jordi SargatalLa proposta d’ampliació que s’enviï a Brussel·les caldrà que invoqui “raons d’imperiós d’interès públic de primer ordre­”. És l’argument recollit en l’article 6.4 de la directiva d’ Hàbitats, en què es preveu que, en circumstàncies molt especials, un Estat pot demanar que es modifiquin els límits d’un espai de la Xarxa Natura, si no hi queden altres opcions ­alternatives i si es duen a terme les compensacions ­ambientals corresponents. En qualsevol cas les autoritats del Govern són conscients que abans cal tancar l’expedient comunitari per protecció insuficient del Delta del Llobregat. Sobretot cal dur a terme les compensacions ambientals no executades (o que no han funcionat) derivades de la declaració d’impacte ambiental de fa 25 anys) i donar una resposta a les mancances que mostra l’estat ecològic del delta. Això suposa aplicar un pla de gestió de la ZEPA per, entre altres qüestions, posar en funcionament les mesures per restaurar els hàbitats i recuperar espècies, garantir les aportacions d’aigua regenerada de qualitat per alimentar les llacunes o definir les pràctiques als espais agrícoles que siguin compatibles amb els ocells a les ZEPA.Paral·lelament hi queda la idea d’elaborar –com a gran paraigua– un pla de protecció dels espais naturals i el paisatge al Delta del Llobregat, que inclogui les ZEPA i el Parc Agrari. Aquest planejament comportaria definir els usos del terreny i ordenar les activitats. El Govern l’està abordant, malgrat les discrepàncies que això continua causant amb els agricultors, que voldrien un model més obert a poder aixecar hivernacles a zones ZEPA.Periodista especializado en medio ambiente. Promotor del Canal Natural. Autor de 'Emergencia climática: Escenarios del calentamiento y sus efectos en España'. (Librosdevanguardia) acerrillo@lavanguardia.es